El primer dia que plantem Novembre 2, 2009

I per fi ha arribat el dia. Ha estat un mes de preparacions intenses i pareixia que aquest dia no arribava mai.

Ja ho teníem tot llest i preparat per a que els al·lots, els autèntics protagonistes, hi fiquessin mà. Dissabte vàrem poder fer un munt de coses.

Era el torn dels grans. Com afortunadament som molts a l’Agrupament ens havíem de dividir en torns per poder fer-hi feina. Els ràngers es vàren ecarregar de fer net de mala herba i plantar les lletugues i escaroles que teníem als planters. Els pioners feren net les zones de pas, acabar de llaurar i abonar una parada i  plantar la resta de planters que els ràngers no varen tenir temps de plantar.

La mala herba dolenta

Treure la Mala Herba

Sembla ser que la mala herba ha esdevingut el nostre gran enemic. Apareix per tot arreu i ens treu els nutrients dels nostres dèbils brots que hi sembrarem. Així que treure-la passa a ser una tasca que haurem de fer cada dissabte. És una mica avorrit però cal mantenir el terra en bon estat si volem que ens creixin les nostres hortalises.

A part de la mala herba també és important que mantinguem la zona sempre ben neta. És la clau per mantenir el terra fertilitzat i evitar les plagues.

Tot i que anem amb cura, i vigilem i netejem l’hort regularment algunes plagues, com els caragols i els llimacs, no les podem evitar. Sense perdre de vista que el que volem fer és un hort ecològic i per tant no hem de fer servir cap producte químic, haurem de recòrre a tucs cassolans per evitar que aquests llafiscosos intrusos ens mengin les lletugues.

Un remei una mica radical, però efectiu i ecològic és temptar-los amb la seva debilitat. Resulta que els llimacs i els caragols tenen especial fixació per la cervessa. Així doncs, aprop de l’hort hi col·locarem uns plats plans amb una petita capa de cervessa que cobreixi el fons del plat. Els llimacs i caragols, atrets per l’olor, s’hi ficaran a dins, però la mateixa cervessa acabarà amb ells.

Ja per protegir els planters havíem fet servir aquesta tècina que ha resultat molt efectiva.

Plantar

Mesurador

Després de tot el procés que hem dut a terme, plantar, pot semblar que ha de ser una cosa fàcil. Però també entranya la seva complexitat.

Recordem que la filosofia principal d’aquest sistema de plantació és l’estalvi. L’estalvi d’energia, l’estalvi de temps, l’estalvi d’aigua, etc. Així doncs, si les parades estaven tant mesurades i tot està tant calculat, és llogic pensar que les disposicions de les plantes a les parades també ha de seguir un ordre.

Efectivament, haurem de tenir molta cura en com plantem les plantes. Haurem de consultar les distàncies recomenades de separació entre cada planta i respectar-les el millor possible.

Per això ens ajudarem d’un artilugi senzill que nosaltres mateixos en creat seguint les indicacions del mateix Gaspar Caballero en el seu llibre. És tracta d’uns troços de fusta disposats per ajudar-nos a mantenir les distàncies. La unitat bàsica a l’hort seran els 10 cm, ja que és la distància mínima que les hortalises han d’estar unes de les altres.

Com podeu veure a la imatge el mesurador té l’amplada d’un carril i una llargada d’uns 8cm. A més té unes marques que assenyalen cada 10cm i cada 5cm.

Col·locant-ho al terra i guiant-nos per els cordills de les parades podrem saber exactament on sembrar, en el cas de dissabte, els planters i/o les llavors.

Fins aquí el resum del que vàrem fer el primer dia de plantació. Aquí podeu veure les fotografies d’aquest dia.

El Sistema de Reg Octubre 22, 2009

Sistema de reg per goteig

En el nostre llibre de referència recomanar fer servir tub exudant per el sistema de reg. El tub exudant és una mena de tub porós que té la ventatja de regar de manera molt uniforme. El gran inconvenient del tub exudant és el seu preu. Per minimitzar despeses nosaltres muntarem un sistema de reg mitjançant tub de goteig.

El material

De material necessitarem:

- 100 m de tub de goteig (3/8)

Nota:Podeu aconseguir tub de goteig amb el goteig ja posat o comprar goters i posar’ls a uns 20cm de distància.

- 8 vàlvules de pas (3/8)

- 8 taps (3/8)

- 16 colzes (3/8)

- 15m de tub (3/4)

- 2 colzes (3/4)

- 1 tap (3/4)

- 8 connexions de 3/4 a 3/8

- 2 carrets de “Teflon”

- Fil-ferro

Les Eines

Les eines que necessitarem seran:

- Una clau fixe (calibre segons el sistema de connexió 3/4 a 3/8 que fasseu servir)

- Un encenedor

- Un Cutter

- Alicates

Muntar el reg

El que més ens costarà seran posar les connexions de tub de 3/4 a tub de 3/8. El sistema que hem fet servir nosaltres consisteix en dues peces que s’apreten a pressió contra el tub de 3/4. Una de les peces té un forat amb una rosca en la qual se posa un adaptador per empalmar el tub de 3/8. És una peça clau, ja que si no ho feim bé tindrem pèrdues d’aigua.

Així doncs el que farem serà col·locar el tub de 3/4 allà a on anirà i el fixarem amb pedres o amb el fil-ferro. Si el tub té guies, feu-les servir perque us ajudaran a mantenir una línea recta.

Per fer les connexións farem una marca a sobre de la guia a uns 4 dits de l’estaca del carril de la parada. Amb una peça metàlica cilíndrica calenta, farem un forat d’uns 5 mm de diàmetre. Farem conicidir el forat que hem fet amb el forat de la peça que hi va a sobre i apretarem ben fort. En la imatge podem veure unes quantes connexions ja instal·lades per a que us fasseu una idea de com ha de quedar.

El següent pas és tallar tots els troços de tub. Com nosaltres farem servir tub amb el goters integrats ens convé tallar tots els troços de tub d’una vegada per així poder fer un bon càlcul, ja que molt aprop dels goters no podem empalmar per fer les connexions o els colzes. També hem de pensar en com han de quedar col·locats els goters per a que l’aigua es reparteixi el millor possible. Per a que vos serveixi d’orientació per a cada carril de cada parada necessitarem dos troços d’uns 5,7 m i un d’uns 40 cm, que formaran un rectàngle obert per un dels costats petits.

Veurem que cada troçs ens sortirà únic per a cada situació, així que els haurem de posar en ordre per així, quan els haguem d’empalmar no ens equivoquem.

Quan ja tenim tots els troços mesurats i tallats és el moment de fer les connexions amb el tub de 3/4. Per a cada connexió, en total 8 (dues per parada), necessitarem una connexió per empalmar, un trocet de tub de 3/8 d’uns 10cm i una vàlvula.

Primer de tot enroscarem la peça de connexió ben fort. Aquí haurem de posar bastant de teflon per assegurar-nos de que no perdi. És un punt en el que si no ho feim bé tindrem pèrdues segur; així que posau força teflon i apreteu bé la rosca.

Així que ja tenim la connexió posada empalmarem el troçet de tub. Per connectar el tub ho haurem de fer a presió, si el tub se’ns resisteix agafeu un enecenedor i escalfeu un poc el tub, sense arribar a cremar-ho, i veureu que entra fàcilment. Repetirem el mateix procediment per connectar la vàlvula i la resta del tub.

Per posar la resta no és gens dificil, només hem de connectar dos colzes cada extrem dels tub llargs de 5,7m i aquets al tub petit de 40 cm. En l’extrem del tub llarg que queda sense connectar enlloc hi posarem un tap.

Connectar un programador

En el nostre cas no podem estar pendents d’anar cada dia a obrir la clau de pas el temps necessari per regar, així que hem decidit posar un programdor. És el més recomanable, perquè en segons quines èpoques de l’any oblidar-se de regar dos dies pot significar la pèrdua de tota la collita.

Nosaltres hem comprat un programador senzill, que ens permet programar un temps determinat cada tantes hores. A la imatge podeu veure que no té cap misteri connectar-ho, només s’ha de recargolar a la toma d’aigua i connectar-ho al tub de 3/4.

No hem pogut explicar més detalladament com ho hem fet ja que cada sistema que trieu és un món i segurament, si ho voleu fer a casa, us trovareu amb altres problemes i maneres de fer. El millor que podeu fer és consultar a la botiga on compreu el material i que algú que ja ha muntat alguna vegada un sistema semblant us vengui a ajudar.

El Crestall Octubre 19, 2009

Posar el Crestall de les Parades

El compost

En el procés de preparació del terra el més important és fertilitzar-la. Una terra fèrtil, és aquella que conté els nutriets necessàris per a que hi creixi la vida. En el nostre cas ha de ser un sòl molt fèrtil, ja que les hortalises són molt exigents i requereixen molt aliment per crèixer.

El mètode de “Parades en Crestall” diu que cada parada ha de tenir una capa (crestall) d’uns dos dits de compost. El compost s’obté a partir de residuis orgànics que han passat per un procés de descomposició. El compos és el millor almient que se li pot donar a les plantes ja que del procés de descomposició de n’obtenen molts nutrients i minerals.

De compost en necessitarem molt, ja que hem de cobrir molta superfície. Nosaltres, com havíem de dur el compost d’un altre lloc, vàrem necessitar 3 viatges de 5 sacs de compost. A cada sac hi podíem ficar entre 40 i 50 kg de compost. Vàrem necessitar casi 500 kg de compost. Aquesta xifra sempre dependrà del llarg que facem l’hort, i de la densitat del compost que hi posem.

En la imatge podeu veure quin color presenta el compost. Té una textura més arenosa i un color molt més fosc que el terra normal. En aquest cas concret, aquest compost està fet a base del rebuig de la poda i per tant és totalment vegetal. Existeixen altres tipus de compost que en els que s’empra rebuig animal. La gran diferència és la velocitat en que es converteix en compost, el compost fet de rebuig animal sol ser un procés més ràpid. De totes maneres les propietats d’uns i els altres són molt semblants, per el cas que ens ocupa.

Extendre el compost

Abans d’extendre el compost omplirem els carrils centrals amb bovadilles mallorquines, col·locades a 40 cm les unes de les altres. En els espais buits hi posarem determinades herbes aromàtiques o plantes ornamentals que compliran dues funcions: Ens decoraran l’hort i ens ajudran a controlar plagues i malaltíes. Haurem de consultar quines associacions d’herbes i flors lliguem millor amb les hortalises que plantarem a l’hort.

Després és el moment d’extendre la capa de compost, d’aproximadament dos dits de gruix, per les parades. Per això ens ajudarem de les  bovadilles mallorquines del carril central, que tenen una alçada de dos dits.Posarem una capa uniforme de compost fins arribar a l’alçada de les bovedilles. En els espais on tenim les herbes i flors també podem posar compost.

En la imatge podeu veure dues de les parades amb el crestall posat.

Triar els millors brots Octubre 11, 2009

Sense por però amb cura

Ja fa tres setmanes que vàrem fer els planters. Els brots ja han cerescut molt i ja comencen a tenir la forma de planta. Però si recordau, quan plantàvem les llavors en posavem unes quantes, entre 3 i 6 llavors. Si les condicions són bones el més segur és que hagin germinat la majoria. Passades unes setmanes ja es pot intuir quines són les plantes de cada recipient que han sortit més fortes i quines són més dèbils. Així doncs haurem de triar els millors brots i descartar els més dèbils, perquè si no feim això correm el risc que se facin nosa entre els diferents brots i acabin morint tots per falta d’aliment i espai.

Per fer la tria haurem d’observar recipient per recipient i triar el brot que reuneixi les millors condicions per crèixer. El primer indici evident en el que ens podem fixar és en l’alçada de la planteta. Les més altes també tindràn les arrels més llargues i fortes, així que tindran més probabilitats de crèixer. També hem de tenir en compte el nombre de fulles que hagi desenvolupat. La fulla és la part de la planta que s’encarrega de captar l’energia del sol mitjançant la fotosíntesi, així que quantes més fulles i més grosses tengui una planta més energia podrà captar per crèixer. Per acabar, ens hem de fixar també en l’aspecte que tengui la planta. Hem de cercar les plantes que tenguin un aspecte més saludable, ja que amb tota probabilitat seran les més sanes.

Una vegada tenim escollit quin serà el brot que deixarem hem de descartar la resta. Per fer això hem d’agafar el brot que volem treure per la part inferiro de la tija i estirar molt suament fins que el brot surti sense fer malbé la terra ni les arrels del brot que volem mantenir.

Fer això al principi ens pot fer un poc de pena, perquè veiem les plantetes tant bé que tenim la sensació que esteim perdent part de la collita quan feim la tria. Però penseu que ho feim pel bé de la planta que queda, per a que creixi més forta i millor; així que no patiu.

Preparam les parades Octubre 1, 2009

Marcar la zona Fins ara el que hem fet de l’hort s’ha de fer per qualsevol mètode. Però per preparar el terreny necessitem tenir clara quina serà  la disposició de les nostres hortalises. Aquesta disposició és essencial ja que no totes les hortalises se poden associar en un mateix terreny. Més endavant explicarem quins grups botànics existeixen i quina associacions se poden fer. Com explicam en el mètode, un dels punts essèncials tracta la mida de les parades. Les parades han de tenir una amplada de 1,5 metres i una llargada variable que recomanen, per el nostre cas, que no superi els 6m i no sigui més petit de 3m. Hem decidit fer-les de 6m de llargada. El nombre de parades que farem també té un per què. En el nostre mètode farem rotacions. Com explicavem abans existeixen diferents grups botànics i que hi ha grups que se poden associar i altres que no. En total es configuren 4 grups d’associacions. Cada grup anirà rotant de parada en un sentit determinat. Consulteu l’apartat El Mètode per saber les aventatges d’aquest sistema de rotacions És evident que seguint aquest mètode esteim obligats a pensar les coses prèviament i a ser molt endressats. Com farem servir 4 grups d’associacions necessitarem sempre un múltiple de 4 per poder fer com cal les rotacions. Ens seran suficients 4 parades, si la cosa té molt d’èxit ens plantejarem l’ampliació. Així, doncs; si necessitem 4 parades de 1,5 metres x 6 metres, col·locant-les una al costat de l’altra i deixant un espai de de 0,5 m entre parada i parada i als voltants, ens dóna que necessitam un espai de 8,5 m x 7 m. A part de l’espai total hem de tenir present que també haurem de montar un sistema de reg i per tant trobar un lloc on tinguem accés a aigua facilment, ens estalviarà feina i material. El lloc que hem triat és el cantó de la dreta, davall la Torre i al costat de la sortida d’aigua. Amb l’ajud d’unes estaques marcarem la zona que s’haurà de treballar.

Material necessari Per poder treballar la terra, i més aquesta terra, seran necessàries unes eines específiques. - Una talladora de disc. A tot l’agrupament creix molta mala herba i molt frondosa i forta. A mà seria massa feina de netejar tant espai - Un motocultor. Aquesta terra no s’ha llaurat mai, té moltes pedres i necessitarem ajuda mecànica per poder llaurar-la. - Uns quants rasclets. Per poder acabar de netejar la terra necessitarem rasclets per treure arrels i pedres petites. - Açada. Una vegat llaurat serà bò passar a mà per acabar de treure les darreres pedres grosses. - Cordill. Ens servirà per delimitar les parades - Cinta mètrica. Molt important per tots els processos que farem a partir d’ara. Avui en servirar per mesurar les distàncies i mides de les parades.

Pas a pas 1. Netejar la zona El que primer haurem de fer és netejar la zona de mala herba, fems i pedres gorsses que no deixin passar el motor. En el nostre cas la mala herba és tant frondosa que també hem de fer serivir una màquina per poder treure-la.

2. Rompre la terra És el terme que s’emplea per dir que se fa una primera passada amb el motor per ençatar la terra i que sigui més fàcil per després fer les següents passades. En aquest procés es descobriran més fems, pedres, arrels grosses, etc. i mentre un passa el motor la resta hem de passar els rasclets i anar treien les pedres grosses que trobem.

3. Llaurar amb el motor Quan ja hem feta la primera passada i hem tret tots els possibles obstàcles per el motor, és el moment de llaurar més profundament.

Ens podem trobar, com en el nostre cas, que el terreny mai haig estat llaurat abans i per tant ens trobem amb moltes dificultats. Però ningú havia dit que aixè era fàcil. Mentre l’encarregat del motor fa la seva feina, nosaltres hem de seguir passant el rasclet i elminant pedres. Tindrem la sensació que no s’acaben mai, i és que una terra que no s’ha llaurat és normal que hi trobem pedres grosses i arrels.

Mica en mica podem anar veient que l’aspecte del terreny canvia radicalment. Ja no és el passaitge que teniem al principi del dia.<

4. Marcar les parades Ja tenim la terra llaurada i neta. Encara no hem acabat de llaurar del tot, però com explicavem abans les parades tenen una mida definida i entre cada parada hi ha un espai. Així mateix cada parada està divida en tres carrils. Dos carrils laterals de 60 cm i un carril central de 30 cm. El carril central és on plantarem herbes i flors que ens ajudaran a evitar plagues i adornaran l’hort. Els dos laterals és on plantarem les hortalises. Per tant, la terra ha d’estar molt ben llaurada en els dos carrils laterals de cada parada. Si contam els metres reals que hem de llaurar és molt menys del que hem disposat coma terreny total, així doncs marcarem les parades i els seus carrils i llaurarem a mà els carrils on plantarem. Per marcar cada parada el primer que farem és agafar de referència les estaques que hem posat per delimitar la zona. És molt provable, com ens va passar a nosaltres, que netejant i llaurant alguna d’aquestes estaques s’hagi caigut i haguem perdut més d’un punt. Haurem de tornar a mesurar. El que primer farem serà delimitar una de les parades el millor possible ja que a partir d’aquesta s’alinearan la resta. Una vegada tenim maracada la primera parada (recordau que les feim de 1,5 m x 6 m i que havíem deixat 0,5 m de marges) agafarem un troç molt llarg de cordill o corda de pita, d’uns 8,5 m. A l’escola ens han ensenyat que una recta la defineixen dos punts. Bé, doncs quan esteim intentant fer una recta molt llarga al camp, no ens són suficient dos punts, n’em de posar tres. Els dos primers punts seran les estaques que hem col·locat per la parada i el tercer l’hem de posar ara, fermant una corda a l’estaca més allunyada i a l’estaca que hem de clavar, estiram bé la corda i quan la corda coincideix amb el punt d’enmig podem clavar l’estaca. Repetim això mateix per l’altre costat de l’hort. Fent això, i si hem posat bé la primera parada, ens assegurarem que les parades següents estiguin paral·les, ja que ara només haurem de seguir la corda que hem posat i clavant les estaques de cada parada a les distàncies pertinents. Sense treure la corda que ens serveix de guia ara hem de posar les següents estaques que ja delimitaran els carrils de cada parada. Per fer aixo només em de posar 4 estaques més per parada, cada una a 60 cm de les estaques que delimiten el total de la paradal. Una parada montada té l’aspecte que mostra la imatge. A la imatge també podem observar un resum de totes les mesures. Quan tenim totes les parades montades agafem més cordill i delimitam els carrils laterals de 60cm de cada una així com mostra la imatge.

5. Llaurar i anivellar Quan ja tenim totes les delimitacions és el moment de llaurar cada carril i pasar-hi el resclaet per treure més pedres i arrels que van sortint i anivellar la terra. A la imatge veiem com mentre un va passant el cordill, un passa l’açada i l’altre passa el rasclet. Aquest tipus de feina no és divertit fer-la tot sol, quant més siguem millor se fa la feina i més bé ens ho passem. Quan acabem de llaurar i passar el rasclet el nostre hort tindrà un aspecte com aquest:

Mirem els planters

Avui ja fa una setmana que varem plantar les nostres escaroles i lletugues. Durant la setmana les hem anat controlant però com ha plogut cada dia no ha fet falta regar-les. Avui, en canvi, ha fet molt de sol i calor i ha fet falta regar-hi un poc.

Ja han germinat totes les llavors i els brots ja són plantetes. En 3 o 4 setmanes més podrem transplantar-lo a l’hort.

La pluja ens fa la feina Setembre 29, 2009

El substrat sempre humit

Fins avui ja hem fet la planificació i hem plantat les primeres llavors en els planters. D’aqui uns dies ja haurem de començar a prepara la terra però fins llavors hem de seguir tenint cura dels planters.

Com comentavem el dia anterior, haviem de tenir cura que el substrat estigués sempre humit i com ens trobem a finals d’estiu, si no plou, pot fer molta calor i es pot aixugar molt ràpid, així doncs haurem de vigilar cada dia el planter.

Ja fa tres dies que vàrem plantar i ha plogut cada dia, i a més molta quantitat així que el que hem de vigilar és el que temporal no hagi fet malbé el substrat i perjudiqui la germinació. Ens podria interessar posar els planter en interior per a que no es facin malbé si hi ha temporal, però també és interessant que la poca llum que hi ha l’aprofitem, ja que la llum del sol és el que dona energia a les plantes per crèixer. Així que haurem de tenir paciència i estar una mica pendent dels planters.

Anam al cau, que és on tenim els planters, i podem comprovar que els planters no s’han espenyat gens, i no només això, sino que ja podem començar a veure els primers brotets germinant.

ESTAN CREIXENT!

Fer els planters Setembre 29, 2009

Les llavors

Les llavors les podem aconseguir a molts llocs, hi ha botigues especialitzades, viveros on també podreu comprar les plantes germinades, demanar-li a pagesos de la vostra zona, o fins i tot aconseguir-les de les mateixes hortalises. Nosaltres optàrem per anar a comprar-les on també vàrem aprofitar per demanar consell.

Els planters

A l’hora de fer els planters hem de pensar en la mida del recipient i el tipus de substrat que necessitem per a acda hortalisa. Segons la hortalisa haurà de germinar més temps i/o ocupará més espai i per tant necessitarà un recipient més gros. El substrat també és important. Existeixen substrats especials per fer planter així que ens vàrem deixar assessorar per el mateix botiguer.

Recordem que nosaltres farem planter d’Escaroles i Lletugues. De fet, de lletugues en palantarem de dos tipus. Una de tipus romana anomenada Lletuga hinverna i una altra de tipus acogollada anomenada Lletuga Batavia.

Les tres hortalises necessiten poc espai i poc temps de germinació i per tant amb uns planters de recipient petit en tendrem prou.

Preparar els recipients

Ara que ja tenim el necessari per plantar haurem d’omplir els planters amb el substrat. Notarem que el substrat és molt lleuger i poros, com si no tingués substància; però és com ha de ser, ja que ens interessa un substrat que absorveixi la humitat i que a la vegada doni llibertat a la llavor per germinar.

Agafarem el planter i començarem a omplir els recipients amb el substrat. Ens serà més útil fer servir les mans. Omplirem els recipients fent una mica de presió per omplir-ho bé.

Plantar les llavors

Quan ja tenim tots els planters plens de substrat podem procedir a plantar les llavors. En el nostre cas hem omplit planter per 300 hortalises i tenim tres hortalises diferents, així que en plantarem 100 de cada.

La profunditat a la que hem de plantar la llavor depen de la mida d’aquesta. Normalment s’endinsa la llavor entre 1 i 2 vegades la seva llargada. És a dir una llavor de mongetera, per exemple, mesura entre 1cm  i 2 cm per tant l’haurem d’enfonsar entre 2cm i 4 cm. Però les llavors d’escarola i lletuga no passen dels 2mm i per tant les haurem d’endinsar només de 2mm a 4 mm. Evidentment no ho podem fer exacte; aquestes mides ens serveixen d’orientació.

La germinació d’una llavor és delicada i per tant és normal que alguna llavor no germini, així que per assegurar-nos que creix alguna cosa, per cada planter haurem de posar-ne un grapadet; entre 3 i 6 llavors. Després, passades unes setmanes i les plantes hagin crescut farem la tria. La tria consistirà en fixar-nos quin dels brots ha germinat millor i les altres les retirarem per a deixar espai al brot més fort.

Amb paciència anam posant les llavors a tots els recipients el més centrat possible. Quan hhem posat totes les llavors amb el dit i molt suaument, anam pitjant-les en la terra de manera que quedin amagades per el substrat.

Pensau que l’ordre en l’agricultura és molt important. Cal tenir molta cura de com col·locam les coses ja que a vegades els brots de dues hortalises diferents se poden semblar molt, i podem equivocar-nos a l’hora de transplantar-ho al hort; i ja veurem més endavant que això ens pot donar problemes.

El darrer pas serà regar bé els planters, ja que les llavors necessiten estar ben humides per germinar. D’ara endavant tindrem la responsabilitat de tenir cura de que el substrat estigui ben humit, ja que si arriba a assecar-se del tot ja no acosneguirem que germini res.

Fins aquí el dia d’avui. Hem arribat a un punt molt maco d’aquest projecte. Els propers dies aquestes llavors germinaran i començaran a apareixer entre la terra i tindrem l’ocasió de notar com hem contribuit a crear vida. La sensació de que una cosa tant petita com una llavor d’escarola pugui arribar a ser una hortalisa, i a més comestible; és molt gratificant.

Planificació Setembre 28, 2009

Planificar és el primer pas

Aquesta és la primera entrada del nostre diari de l’Hort de Nuredduna i el volem comnçar fent emfàssi en la importància que té la planificació en aquest tipus de projecte.

Com ja sabeu tots, sense l’ajuda de productes químics o infraestructures especials, no podem fer crèixer les plantes en l’època que volem; i per tant haurem de pensar molt bé qué volem sembrar i saber molt bé quan ho podem sembrar.

En el nostre cas ens trobem al setembre, comença la tardor i s’acosta l’hivern. Tot i que es pot sembrar una enorme quantitat d’hortalises no és l’època de més exhuberància i s’acosten els dies freds. En això sumant-li que som uns inexpertes, haurem de cercar hortalises resistents i que no requereixin de massa atenció.

També haurem de triar l’emplaçament adient, tenint en compte les hores de sol i la disponibilitat d’aigua aprop.

Les hortalises de temporada

A l’hora de sembrar haurem de tenir en compte si la hortalisa necessita planter o no. Moltes llavors no germinen en la terra del sòl normal, necessiten un substrat una mica més ric i un espai més controlat. Per això a vegades és necessari fer planter. I depenent de la planta, l’haurem de germinar en planter unes quantes setmanes abans de sembrar-la al hort.

Per trobar un calendari de les temporades en que es pot sembrar cada hortalisa, podem recorre a diverses fonts. Podem consultar el mateix paquet de la llavor, consultar a llibres i revistes i fins i tot a internet podem trobar pàgines web especialitzades. Però nosaltres recomanam una fonta encara més fiable, demanar a agricultors.

Una hortalisa no pot crèixer igual a tots els climes i zones del planeta. Cada clima i tipus de terra te les seves carecterístiques que afecten directmaent al creixement d’una planta. És per això que ens convé consultar als agricultors de la zona que ens sabran dir millor que ningú quines hortalises funcionen millor a cada època.

En el nostre cas hem consultat a Procamp, una petita botiga de palma que venen material a agricultors des de fa molts d’anys i tenen molta experiència.

Així doncs entre setembre i octubre podem sembrar:

- Fabes (no necessita planter)

- Pèssols (no necessita planter)

- Nabs (no necessita planter)

- Endivis (no necessita planter)

- Cols (és preferible fer planter)

- Cebes ( no necessita planter)

- Alls ( no necessita planter)

- Nabs (no necessita planter)

- Rabanets (no necessita planter)

- Lletuta (necessita planter)

- Calçots (no necessita planter)

- Escarola (no necessita planter)

- Pastanagó (no necessita planter)

(Nota:Segurament hi hagin més, i és per això que volem que participeu. Així que si en sabeu d’algua més que estiguem a temps de sembrar ho podeu comentar aquí mateix o a l’apartat de suggeriments).

De tot això intentarem sembrar de tot una mica a veure què aconseguim. Recordau, que esteim començant i no ens hem de desanimar si no surt tot, amb poc que surti ja serà un gran èxit i la temporada que ve serem una mica més experts i aconseguirem millors resultats.

Programació

Una vegada que ja sabem quines llavors podem sembrar, quan i si hem de fer prèviament planter. És hora de posar-nos a programar les tasques de preparació.

Ens fixem que en el nostre cas només ens cal sembrar planter de lletugues i escaroles. Tant una com l’altre requereix un temps de germinació d’entre 3 i 5 setmanes abans de sembrar a l’hort.

També hem de tenir en compte que no tenim un espai llaurat i en condicions per plantar, així que haurem de preparar el terreny. Hem de tenir la terra llaurada i llesta unes 4 o 5 setmanes abans de sembrar-hi res. Així que podrem fer els planters a l’hora.

Així doncs ja tenim les primeres tasques programades:

- Fer els planters

- Llaurar la terra

- Abonar-la amb compost

Així doncs tenint la planificació feta ja hem fet un gran pas per el nostre hort.

Fins el proper dia!