I per fi ha arribat el dia. Ha estat un mes de preparacions intenses i pareixia que aquest dia no arribava mai.
Ja ho teníem tot llest i preparat per a que els al·lots, els autèntics protagonistes, hi fiquessin mà. Dissabte vàrem poder fer un munt de coses.
Era el torn dels grans. Com afortunadament som molts a l’Agrupament ens havíem de dividir en torns per poder fer-hi feina. Els ràngers es vàren ecarregar de fer net de mala herba i plantar les lletugues i escaroles que teníem als planters. Els pioners feren net les zones de pas, acabar de llaurar i abonar una parada i plantar la resta de planters que els ràngers no varen tenir temps de plantar.
La mala herba dolenta
Treure la Mala Herba
Sembla ser que la mala herba ha esdevingut el nostre gran enemic. Apareix per tot arreu i ens treu els nutrients dels nostres dèbils brots que hi sembrarem. Així que treure-la passa a ser una tasca que haurem de fer cada dissabte. És una mica avorrit però cal mantenir el terra en bon estat si volem que ens creixin les nostres hortalises.
A part de la mala herba també és important que mantinguem la zona sempre ben neta. És la clau per mantenir el terra fertilitzat i evitar les plagues.
Tot i que anem amb cura, i vigilem i netejem l’hort regularment algunes plagues, com els caragols i els llimacs, no les podem evitar. Sense perdre de vista que el que volem fer és un hort ecològic i per tant no hem de fer servir cap producte químic, haurem de recòrre a tucs cassolans per evitar que aquests llafiscosos intrusos ens mengin les lletugues.
Un remei una mica radical, però efectiu i ecològic és temptar-los amb la seva debilitat. Resulta que els llimacs i els caragols tenen especial fixació per la cervessa. Així doncs, aprop de l’hort hi col·locarem uns plats plans amb una petita capa de cervessa que cobreixi el fons del plat. Els llimacs i caragols, atrets per l’olor, s’hi ficaran a dins, però la mateixa cervessa acabarà amb ells.
Ja per protegir els planters havíem fet servir aquesta tècina que ha resultat molt efectiva.
Plantar
Mesurador
Després de tot el procés que hem dut a terme, plantar, pot semblar que ha de ser una cosa fàcil. Però també entranya la seva complexitat.
Recordem que la filosofia principal d’aquest sistema de plantació és l’estalvi. L’estalvi d’energia, l’estalvi de temps, l’estalvi d’aigua, etc. Així doncs, si les parades estaven tant mesurades i tot està tant calculat, és llogic pensar que les disposicions de les plantes a les parades també ha de seguir un ordre.
Efectivament, haurem de tenir molta cura en com plantem les plantes. Haurem de consultar les distàncies recomenades de separació entre cada planta i respectar-les el millor possible.
Per això ens ajudarem d’un artilugi senzill que nosaltres mateixos en creat seguint les indicacions del mateix Gaspar Caballero en el seu llibre. És tracta d’uns troços de fusta disposats per ajudar-nos a mantenir les distàncies. La unitat bàsica a l’hort seran els 10 cm, ja que és la distància mínima que les hortalises han d’estar unes de les altres.
Com podeu veure a la imatge el mesurador té l’amplada d’un carril i una llargada d’uns 8cm. A més té unes marques que assenyalen cada 10cm i cada 5cm.
Col·locant-ho al terra i guiant-nos per els cordills de les parades podrem saber exactament on sembrar, en el cas de dissabte, els planters i/o les llavors.
Fins aquí el resum del que vàrem fer el primer dia de plantació. Aquí podeu veure les fotografies d’aquest dia.
