La pluja d’aquesta setmana ha dissolt la cervesa que havíem deixat de parany per els llimacs i caragols, i per tant aquests dies han tingut via lliure per atipar-se.

Encarregats

Tasques:

Aquests dies humits fan que la mala herba estigui més empipadora que mai. L’hem de treure per evitar que els nostres productes es quedin sense nutrients.

Amb el caragols hem de tenir paciència. El nostre hort volem que sigui 100% ecològic i per tant haurem de seguir fent ús dels mitjans naturals que disposem. La cervesa s’ha demostrat que és útil, però el sol l’evapora i la pluja la dilueix; per tant, haurem de ser constants i posar-ne sempre que en falti.

Estat del terra:

Aquests dies plujosos també tenen coses positives. La pluja manté, si més no, les parts més profundes del terra humides i plenes de minerals i nutrients. Tot i així, hem de vigilar, ja que hem vist que la part més superficial tendeix a estar un poc seca.

Proximament…

De moment tot sembla anar bé, però no tenim massa coses sembrades. Aquests mesos de novembre i desembre és època de:

Si podem, aquest cap de setmana sembrarem més coses. A veure com surt!!

Després que la setmana passada sembréssim els primers productes, aquesta setmana tocava revisar i fer tasques de manteniment.

Encarregats:

Tota la unitat de Llpos

Tasques:

Aquests dies tant humits i que les temperatures han baixat, les males herbes creixen ràpid i no tarden en envair les parades. Les males herbes competeixen amb les hortalisses per els minerals i aigua del terra, i cal evitar que ens afectin als productes que tot just hem sembrat fa uns dies. Així que els Llops s’han encarregat de treure tota la mala herba que han pogut. Aquesta serà una tasca que haurem de fer gaire bé cada setmana.

Estat del terra:

Sembla que el reg funciona, perquè aquesta setmana no ha estat molt plujosa i tot i així el crestall de les parades roman humit. Prova d’això és que les parades que no tenen connectat el reg automàtica estan força més secs.

Incidències:

Els caragols i els llimacs comencen a aparèixer. Així que hem posat plats amb cervesa com a reclam. Aquest mètode ja el vàrem fer servir l’any passat, i comprovàrem que és molt útil per evitar que els caragols i llimacs vagin a les lletugues i brots tendres. La setmana que ve veurem si encara és útil.

El reg no arriba a les plantes ornamentals i aromàtiques. Per solucionar això tenim dues possibilitats: Regar cada setmana manualment, o instal·lar reg automàtic també en les zones on hi ha sembrades aquestes plantes. De moment, com plou sovint, farem el reg a mà.

Els Ferretes s’han encarregat de dur a terme la primer sembra d’aquesta temporada 2010-2011.

En aquesta època de l’any toca sembrar hortalisses que necessiten abundant aigua i no massa sol. També han de ser resistents per suportar els dies que cada cop són més freds

Encarregats:

Tota la unitat de Ferrerets

Tasques:

Han sembrat:

Estat del terra:

Aquesta setmana ha tornat a ploure un poc i el terra està humit. Tot i així ja convindria posar el reg automàtic.

Després de la primera prova pilot durant el curs passat, enguany tornem a posar en marxa l’hort de Nuredduna. Enguany en sabem una mica més i ho farem millor.

Ja sabeu que esteu tots convidats a col·laborar i gaudir dels productes que ens donrà l’hort, que esteim segur que seran més i millors!

Participants:

Irene Grau, Mar Guasp, Joan Guasp, Omar Colom, Mireia Colom, Joan Roselló i Pau Solé

Tasques:

S’ha tret la mala herba que s’havia acumulat durant tot el mes d’agost. També s’ha hagut de llaurar i treure les pedres que anàvem trobant. Per últim, hem posat el compost. Aquest any n’hi hem posat una mica més i de millor qualitat.

Estat del terra:

Al contrari que l’any passat, ens hem trobat un terra molt més humit i treballat. En part gràcies a que ha plogut molt aquestes setmanes; i en part, perquè l’any passat vàrem fer bona feina i es nota. Posar-ho a punt ha estat, de bon tros, molt més senzill que l’any passat.

Com ja explicàvem en l’entrada anterior l’hort necessitava d’una posada a punt. Així doncs, els caps ens hem reunit per dedicar el dia d’avui a l’hort.

La mala herba

En toni treu mala herba de les parades

Ja us hem contat que la mala herba creix molt aviat i entre les acampades i les plujes no hàviem tingut cap dia per dedicar-nos a combatre aques problema. Així doncs, el que feia falta era fer una jornada intensiva de manteniment, treure tota la mala herba que ens trobéssim i cobrir els camins amb palla per evitar que en surti més.

Avui el dia acompanyava per seure amb pacìencia al terra i anar treient la mala herba d’arrel. Així ens hem passat bona part del matí fins que ha quedat tot ben net.

Ara que ja hem acabat amb la majoria de mala herba que havia a l’hort només serà necessari que hi dediquem cada dissabte una estoneta i en això ens ajudaran els al·lots i al·lotes del cau.

Els tutors de les faberes

En Vicenç i en Joan claven els tutors al costat de les faberes

Com està creixen tot a l’hort! Les faberes ja tenen una alçada considerable i ja començava a ser hora de que hi possesim els tutors que les ajudaran a crèixer rectes i a no caure amb el vent.

En el cas de les faberes necessitem uns tutors d’aproximadament un metre d’alçada i no necessàriament els més gruixats i ressistents, ja que no hauran d’aguantar massa pes.

Els tutors es col·loquen al costat de la planta i amb un cordill farmem la tija suament al tutor. No es tracta d’apretar fort la planta al tutor, més bé ha de quedar fluixet.

Plantem més coses

En Vicenç i en Carlos planten les bledes

Tot i que pot ser ja ens hem passat de temporada per plantar segons què, hem consultat; i vist la temperatura que ha fet aquest mes de novembre i que tot just ha començat a fer fred, és molt provable que encara siguem a temps de plantar alguna cosa més.

Ens quedva per plantar Espinacs, Bledes i Pastanagues, per aquesta temporada. Així que com no tenim res a perdre ho hem plantat.

Recordeu que segons el mètode, ha d’estat tot molt ben mesurat a l’hora de plantar. Com es tracten de llavors molt petites i fràgils convé plantar més d’una llavor a cada lloc i en aquest cas directament a terra.

Posant-hi unes quantes llavors a cada lloc ens assegurem que en creixi alguna, quan ja siguin prou grans en trierem les més fortes i descartarem les altres; com vàrem fer amb els planters de les Lletugues i Escaroles.

Les espinacs i les bledes pertànyen en el mateix grup d’hortalises (Quenopodiàcies) i les hem plantat a la mateixa parada, juntament amb les lletugues i escaroles. Les pastanagues pertanyen al grup de  les Umbelíferes i s’associen molt bé amb les cebes i els alls.

A més d’això també hem aprofitat per aconseguir planters de lletugues i escaroles i reposar el que els caragols i llimacs ens havien pres. A la botiga on ho hem aconseguit també hi havia planters de Cols i Cartxoferes i també les hem comprat.

Les Cols són del grup de les Crucíferes (Rabanets i Nabs) i s’associen molt bé amb les Lleguminoses (Pèssols i Fabes). Però les Cartxoferes no pertanyen a cap dels grups que tenim plantats, i són de tipus mata que s’extenen molt i se fan molt grosses així que les hem posades a part.

Deixem guapo l’hort

Hem fet molta feina avui, i sense donar-nos compte hem vist que el que ens ha quedat ha estat un hort molt guapo. Hem posat els tutors i la palla i juntament amb el canyís que la setmana passada van posar els Pioners i Caravel·les ha quedat una postal preciosa. Ja sebeu que és un hort obert que el podeu venir a visitar quan volgueu. A més sempre són ben rebudes les suggerències i crítiques, perquè esteim aprenent encara!

Així ha quedat l'hort avui

Espantaocells

Els llops i les daines també hem participat a la sembra, a la decoració i al manteniment de s’hortet de l’agrupament.

Primer de tot vam sembrar, durant tot un dissabte en petits grups els llops i les daines anaren a s’hortet per tal de sembrat: xitxeros, faves, cebes… emprarem el sistema de plantació de Gaspar Caballero amb el medidor i els llops i daines amb l’ajuda dels caps poc a poc van anar sembrant el que tocava.

Un altre dissabte el que férem fou entre tots fer un espantaocells, entre tots els llops i les daines agàfarem roba vella i venga a omplir fins aconseguir alguna cosa parescuda a un espanta ocells.

D’altre banda, cada dissabte durant els primers deu minuts un parell de responsables d’hort van a revisar com està i a llevar males herbes, una feinada… a part de anar a fer-hi visites amb tota la manada per veure amb il·lusió com creixen les lletugues, les faves, els xitxeros…

Podeu veure les imatges aquí ò al bloc dels llops a l’apartat de les nostres imatges…

Com va l’hort?

Rabanets i nabs

Idò pareix que la cosa va bé. Tot i que l’espanta ocells no aconsegueix intimidar els caragols i llimacs que ens estan fotent les lletugues i escaroles. Però bé, de tot s’apren i ja s’està maquinant una solució.

Just després de la tasca dels llops, també vàrem aprofitar per plantar rabanets i nabs. En pocs dies ja han crescut molt i aviat podrem recolectar els rabanets.

A part dels caragols i els llimacs el nostre gran enemic esdevé la mala herba. Ja anunciavem aquest problema en atredes anteriors. Però aquesta tardor està sent especialment humida i tot que els dissabtes totes les unitats fan tasques de manteniment no és suficient, creix més ràpid del que nosaltres podem treure-la. Així que el que hem de fer és intentisificar les tasques de netetja i posar més palla al camí.

Ja ho teníem tot llest i preparat per a que els al·lots, els autèntics protagonistes, hi fiquessin mà. Dissabte vàrem poder fer un munt de coses.

Era el torn dels grans. Com afortunadament som molts a l’Agrupament ens havíem de dividir en torns per poder fer-hi feina. Els ràngers es vàren ecarregar de fer net de mala herba i plantar les lletugues i escaroles que teníem als planters. Els pioners feren net les zones de pas, acabar de llaurar i abonar una parada i  plantar la resta de planters que els ràngers no varen tenir temps de plantar.

La mala herba dolenta

Treure la Mala Herba

Sembla ser que la mala herba ha esdevingut el nostre gran enemic. Apareix per tot arreu i ens treu els nutrients dels nostres dèbils brots que hi sembrarem. Així que treure-la passa a ser una tasca que haurem de fer cada dissabte. És una mica avorrit però cal mantenir el terra en bon estat si volem que ens creixin les nostres hortalises.

A part de la mala herba també és important que mantinguem la zona sempre ben neta. És la clau per mantenir el terra fertilitzat i evitar les plagues.

Tot i que anem amb cura, i vigilem i netejem l’hort regularment algunes plagues, com els caragols i els llimacs, no les podem evitar. Sense perdre de vista que el que volem fer és un hort ecològic i per tant no hem de fer servir cap producte químic, haurem de recòrre a tucs cassolans per evitar que aquests llafiscosos intrusos ens mengin les lletugues.

Un remei una mica radical, però efectiu i ecològic és temptar-los amb la seva debilitat. Resulta que els llimacs i els caragols tenen especial fixació per la cervessa. Així doncs, aprop de l’hort hi col·locarem uns plats plans amb una petita capa de cervessa que cobreixi el fons del plat. Els llimacs i caragols, atrets per l’olor, s’hi ficaran a dins, però la mateixa cervessa acabarà amb ells.

Ja per protegir els planters havíem fet servir aquesta tècina que ha resultat molt efectiva.

Plantar

Mesurador

Després de tot el procés que hem dut a terme, plantar, pot semblar que ha de ser una cosa fàcil. Però també entranya la seva complexitat.

Recordem que la filosofia principal d’aquest sistema de plantació és l’estalvi. L’estalvi d’energia, l’estalvi de temps, l’estalvi d’aigua, etc. Així doncs, si les parades estaven tant mesurades i tot està tant calculat, és llogic pensar que les disposicions de les plantes a les parades també ha de seguir un ordre.

Efectivament, haurem de tenir molta cura en com plantem les plantes. Haurem de consultar les distàncies recomenades de separació entre cada planta i respectar-les el millor possible.

Per això ens ajudarem d’un artilugi senzill que nosaltres mateixos en creat seguint les indicacions del mateix Gaspar Caballero en el seu llibre. És tracta d’uns troços de fusta disposats per ajudar-nos a mantenir les distàncies. La unitat bàsica a l’hort seran els 10 cm, ja que és la distància mínima que les hortalises han d’estar unes de les altres.

Com podeu veure a la imatge el mesurador té l’amplada d’un carril i una llargada d’uns 8cm. A més té unes marques que assenyalen cada 10cm i cada 5cm.

Col·locant-ho al terra i guiant-nos per els cordills de les parades podrem saber exactament on sembrar, en el cas de dissabte, els planters i/o les llavors.

Fins aquí el resum del que vàrem fer el primer dia de plantació. Aquí podeu veure les fotografies d’aquest dia.

En el nostre llibre de referència recomanar fer servir tub exudant per el sistema de reg. El tub exudant és una mena de tub porós que té la ventatja de regar de manera molt uniforme. El gran inconvenient del tub exudant és el seu preu. Per minimitzar despeses nosaltres muntarem un sistema de reg mitjançant tub de goteig.

El material

De material necessitarem:

- 100 m de tub de goteig (3/8)

Nota:Podeu aconseguir tub de goteig amb el goteig ja posat o comprar goters i posar’ls a uns 20cm de distància.

- 8 vàlvules de pas (3/8)

- 8 taps (3/8)

- 16 colzes (3/8)

- 15m de tub (3/4)

- 2 colzes (3/4)

- 1 tap (3/4)

- 8 connexions de 3/4 a 3/8

- 2 carrets de “Teflon”

- Fil-ferro

Les Eines

Les eines que necessitarem seran:

- Una clau fixe (calibre segons el sistema de connexió 3/4 a 3/8 que fasseu servir)

- Un encenedor

- Un Cutter

- Alicates

Muntar el reg

El que més ens costarà seran posar les connexions de tub de 3/4 a tub de 3/8. El sistema que hem fet servir nosaltres consisteix en dues peces que s’apreten a pressió contra el tub de 3/4. Una de les peces té un forat amb una rosca en la qual se posa un adaptador per empalmar el tub de 3/8. És una peça clau, ja que si no ho feim bé tindrem pèrdues d’aigua.

Així doncs el que farem serà col·locar el tub de 3/4 allà a on anirà i el fixarem amb pedres o amb el fil-ferro. Si el tub té guies, feu-les servir perque us ajudaran a mantenir una línea recta.

Per fer les connexións farem una marca a sobre de la guia a uns 4 dits de l’estaca del carril de la parada. Amb una peça metàlica cilíndrica calenta, farem un forat d’uns 5 mm de diàmetre. Farem conicidir el forat que hem fet amb el forat de la peça que hi va a sobre i apretarem ben fort. En la imatge podem veure unes quantes connexions ja instal·lades per a que us fasseu una idea de com ha de quedar.

El següent pas és tallar tots els troços de tub. Com nosaltres farem servir tub amb el goters integrats ens convé tallar tots els troços de tub d’una vegada per així poder fer un bon càlcul, ja que molt aprop dels goters no podem empalmar per fer les connexions o els colzes. També hem de pensar en com han de quedar col·locats els goters per a que l’aigua es reparteixi el millor possible. Per a que vos serveixi d’orientació per a cada carril de cada parada necessitarem dos troços d’uns 5,7 m i un d’uns 40 cm, que formaran un rectàngle obert per un dels costats petits.

Veurem que cada troçs ens sortirà únic per a cada situació, així que els haurem de posar en ordre per així, quan els haguem d’empalmar no ens equivoquem.

Quan ja tenim tots els troços mesurats i tallats és el moment de fer les connexions amb el tub de 3/4. Per a cada connexió, en total 8 (dues per parada), necessitarem una connexió per empalmar, un trocet de tub de 3/8 d’uns 10cm i una vàlvula.

Primer de tot enroscarem la peça de connexió ben fort. Aquí haurem de posar bastant de teflon per assegurar-nos de que no perdi. És un punt en el que si no ho feim bé tindrem pèrdues segur; així que posau força teflon i apreteu bé la rosca.

Així que ja tenim la connexió posada empalmarem el troçet de tub. Per connectar el tub ho haurem de fer a presió, si el tub se’ns resisteix agafeu un enecenedor i escalfeu un poc el tub, sense arribar a cremar-ho, i veureu que entra fàcilment. Repetirem el mateix procediment per connectar la vàlvula i la resta del tub.

Per posar la resta no és gens dificil, només hem de connectar dos colzes cada extrem dels tub llargs de 5,7m i aquets al tub petit de 40 cm. En l’extrem del tub llarg que queda sense connectar enlloc hi posarem un tap.

Connectar un programador

En el nostre cas no podem estar pendents d’anar cada dia a obrir la clau de pas el temps necessari per regar, així que hem decidit posar un programdor. És el més recomanable, perquè en segons quines èpoques de l’any oblidar-se de regar dos dies pot significar la pèrdua de tota la collita.

Nosaltres hem comprat un programador senzill, que ens permet programar un temps determinat cada tantes hores. A la imatge podeu veure que no té cap misteri connectar-ho, només s’ha de recargolar a la toma d’aigua i connectar-ho al tub de 3/4.

No hem pogut explicar més detalladament com ho hem fet ja que cada sistema que trieu és un món i segurament, si ho voleu fer a casa, us trovareu amb altres problemes i maneres de fer. El millor que podeu fer és consultar a la botiga on compreu el material i que algú que ja ha muntat alguna vegada un sistema semblant us vengui a ajudar.

El compost

En el procés de preparació del terra el més important és fertilitzar-la. Una terra fèrtil, és aquella que conté els nutriets necessàris per a que hi creixi la vida. En el nostre cas ha de ser un sòl molt fèrtil, ja que les hortalises són molt exigents i requereixen molt aliment per crèixer.

El mètode de “Parades en Crestall” diu que cada parada ha de tenir una capa (crestall) d’uns dos dits de compost. El compost s’obté a partir de residuis orgànics que han passat per un procés de descomposició. El compos és el millor almient que se li pot donar a les plantes ja que del procés de descomposició de n’obtenen molts nutrients i minerals.

De compost en necessitarem molt, ja que hem de cobrir molta superfície. Nosaltres, com havíem de dur el compost d’un altre lloc, vàrem necessitar 3 viatges de 5 sacs de compost. A cada sac hi podíem ficar entre 40 i 50 kg de compost. Vàrem necessitar casi 500 kg de compost. Aquesta xifra sempre dependrà del llarg que facem l’hort, i de la densitat del compost que hi posem.

En la imatge podeu veure quin color presenta el compost. Té una textura més arenosa i un color molt més fosc que el terra normal. En aquest cas concret, aquest compost està fet a base del rebuig de la poda i per tant és totalment vegetal. Existeixen altres tipus de compost que en els que s’empra rebuig animal. La gran diferència és la velocitat en que es converteix en compost, el compost fet de rebuig animal sol ser un procés més ràpid. De totes maneres les propietats d’uns i els altres són molt semblants, per el cas que ens ocupa.

Extendre el compost

Abans d’extendre el compost omplirem els carrils centrals amb bovadilles mallorquines, col·locades a 40 cm les unes de les altres. En els espais buits hi posarem determinades herbes aromàtiques o plantes ornamentals que compliran dues funcions: Ens decoraran l’hort i ens ajudran a controlar plagues i malaltíes. Haurem de consultar quines associacions d’herbes i flors lliguem millor amb les hortalises que plantarem a l’hort.

Després és el moment d’extendre la capa de compost, d’aproximadament dos dits de gruix, per les parades. Per això ens ajudarem de les  bovadilles mallorquines del carril central, que tenen una alçada de dos dits.Posarem una capa uniforme de compost fins arribar a l’alçada de les bovedilles. En els espais on tenim les herbes i flors també podem posar compost.

En la imatge podeu veure dues de les parades amb el crestall posat.

Ja fa tres setmanes que vàrem fer els planters. Els brots ja han cerescut molt i ja comencen a tenir la forma de planta. Però si recordau, quan plantàvem les llavors en posavem unes quantes, entre 3 i 6 llavors. Si les condicions són bones el més segur és que hagin germinat la majoria. Passades unes setmanes ja es pot intuir quines són les plantes de cada recipient que han sortit més fortes i quines són més dèbils. Així doncs haurem de triar els millors brots i descartar els més dèbils, perquè si no feim això correm el risc que se facin nosa entre els diferents brots i acabin morint tots per falta d’aliment i espai.

Per fer la tria haurem d’observar recipient per recipient i triar el brot que reuneixi les millors condicions per crèixer. El primer indici evident en el que ens podem fixar és en l’alçada de la planteta. Les més altes també tindràn les arrels més llargues i fortes, així que tindran més probabilitats de crèixer. També hem de tenir en compte el nombre de fulles que hagi desenvolupat. La fulla és la part de la planta que s’encarrega de captar l’energia del sol mitjançant la fotosíntesi, així que quantes més fulles i més grosses tengui una planta més energia podrà captar per crèixer. Per acabar, ens hem de fixar també en l’aspecte que tengui la planta. Hem de cercar les plantes que tenguin un aspecte més saludable, ja que amb tota probabilitat seran les més sanes.

Una vegada tenim escollit quin serà el brot que deixarem hem de descartar la resta. Per fer això hem d’agafar el brot que volem treure per la part inferiro de la tija i estirar molt suament fins que el brot surti sense fer malbé la terra ni les arrels del brot que volem mantenir.

Fer això al principi ens pot fer un poc de pena, perquè veiem les plantetes tant bé que tenim la sensació que esteim perdent part de la collita quan feim la tria. Però penseu que ho feim pel bé de la planta que queda, per a que creixi més forta i millor; així que no patiu.